Mouchette (1967)









Ja a les primeres pàgines d'aquest relat el nom familiar de Mouchette se m'ha imposat tan naturalment que des de llavors m'ha estat impossible canviar-lo.

La Mouchette de la Nova Història no té en comú amb la de “Soleil de Satan” que la mateixa tràgica solitud on jo les he vistes ambdues viure i morir.

A una i altra que deu faci misericòrdia!

Georges Bernanos
Nota a l'inici de “Nouvelle histoire de Mouchette” (1937)






Setze anys després de Journal d'un curé de campagne (1951) Bresson adapta de nou un llibre de Georges Bernanos, en aquest cas Nouvelle Histoire de Mouchette. Per a l'escriptor, la protagonista del llibre, de catorze anys, és com un brau que rep les banderilles, la pica i l'espasa. El film sorgeix del mateix impuls creatiu que Au hasard Balhazar (1966), situada igualment en un entorn rural on arriben els signes de modernitat dels anys seixanta. En aquells moments Bresson afirma tenir moltes ganes de rodar però no prou temps per escriure sobre el paper i madurar gradualment una història. Des de fa temps la família de Bernanos li reserva la peça i l'empeny perquè l'adapti. És així com es llança a preparar el film en només vuit dies. El rodatge es duu a terme forma força improvisada, de setembre a novembre de 1966, sota la idea de no cercar la semblança i d'acceptar la diferència respecte la model Nadine Nortier. El muntatge resulta en «un film d'éssers lligats per mirades que maten». Mouchette és el primer film en què Mylène van der Mersch fa d'ajudant personal de Bresson, posteriorment aquesta esdevé ajudant de direcció per a tota la resta de films i esposa del director. Jean-Claude Guilbert és Arnold al film precedent i Arsène a Mouchette, fet que suposa la única excepció que contradiu la regla autoimposada pel propi Bresson de no repetir mai models d'un film a l'altre. Apareguda el 28 de març de 1967, uns deu mesos després de la darrera estrena, guanya el Premi Pasinetti a la Mostra de Venècia, així com els Premis Georges Méliès 1967 i Inter-Club du Cinéma 1967-68.

Bernanos, Georges (1937); Nouvelle Histoire de Mouchette. Ebook.
http://www.ebooksgratuits.com/details.php?book=1000

Bresson, Robert (1967); Mouchette. Argos Film, Parc Film. 81 minuts.

Bresson, Robert (2015); Bresson par Bresson. Entretiens (1943-1983) rassemblés par Mylène Bresson. Flammarion, Lonrai (França).

Inclou tres entrevistes sobre Mouchette:

«Plutôt à la manière des peintres portraitistes». Originalment publicat a: «Le domaine de l'indicible», Le Monde, 14 de març de 1967.

«Ce qui me va aussi chez Bernanos, c'est qu'il fait son surnaturel avec du réel». Originalment publicat a: «Dix-sept ans après le Journal d'un curé de campagne, il revient à Bernanos. Bresson s'explique sur son nouveau film», Le Figaro littéraire, 16 de març de 1967.

«Des regards qui tuent». Originalment publicat a: «Conversation plutôt qu'interview avec Robert Bresson sur Mouchette», Les Lettres françaises, 16 de març de 1967.



NOTA: El 22 de març del 2013 programàvem en sessió doble Mouchette (Robert Bresson, 1967) i Full Blanc (Manel Muntaner, 1977)


FULL BLANC - FITXA TÈCNICA

Títol original: “Full Blanc” (1977)
Producció: Futura Video Film
Durada: 40 minuts, blanc i negre
Ajudant de realització: Ferran Moral
Ajudant de fotografia: Jaume Càlix
Foto-fixa: Anna Turbau
Efectes de so: Joan Marc Quilis, Guillem Ramos, Jordi Gil
Mescles de so: Josep Mancebo
Muntatge de so: Ferran Moral
Estudi de gravació: Estudis Balcazar, S.A.
Muntatge de bandes: Maria Antònia Serrano
Laboratori: Antoni Graciani
Fotografia: Llorenç Soler
Guió y muntatge: Manel Muntaner
Realització: Manel Muntaner

Equip artístic:

Rosa Raich
Josep Maria Masramón
Anna Hernandez
Teresa Hernandez
Senyora Carme del Bar Pastis


SINOPSI

Aquesta pot ser la història d'un dia, o l'instant mental d'una noia que, a l'habitació de casa, llegeix Molloy de Beckett, o el llarg somni d'una nit ...

Els fulls d'un llibre que es llegeix, el full blanc en què es vol escriure, o les fulles d'un calendari sobre el qual es dibuixa poden donar pas a tot un seguit d'esdeveniments on l'imaginat i el real es barregen per aconseguir tot junt i en constant relació, una altra realitat més complexa i profunda.

Aquesta és la història de Daniela, una noia que, sortint els seus pares de viatge, prefereix quedar-se a casa sola per reviure els seus records i trobar la seva pròpia identitat. Tots els objectes que l'envolten adquiriran protagonisme i influiran o seran influïts pel seu estat d'ànim. Fins la història d'ell, feta de flaixos autònoms i superposats, només es pot comprendre des de l'estricte àmbit d'uns sentiments incontrolats i contradictoris que reflecteixen uns estats d'ànim carregats d'ambigüitat i incertesa.

La trobada fortuïta i breu de Daniela amb unes nenes bessones que vénen de veure "2001, Una Odissea a l'Espai", ens suggereix una nova generació tan incomprensible com oberta al futur desconegut.

Els esdeveniments polítics, contradictoris i complexos d'un 1r de Maig, serveixen de marc social i històric, ambient on es fa comprensible aquesta aventura interior carregada de desconcert i reflexiva passivitat.

Però la vida continua. Algú, certament ell, al final de la pel·lícula, truca insistentment per telèfon des del carrer, mentre Daniela segueix llegint Molloy perquè a la seva manera també segueix buscant.