- Perquè no vau parlar amb ella, Mare?
- No volia escoltar la meva paraula.
Per ella la paraula és l'arma dels qui insulten el dolor.
Parlar seria confondre'ns amb ells.
La seva carcellera parla, seríem com ella.
(Extret dels subtítols del film, minut 23)
L'any 1939 Bresson és mobilitzat i el 1940 és fet presoner. Després de passar divuit mesos a un camp de presoners a Alemanya és alliberat i el 1941 retorna a Paris, on malgrat l'ocupació i les restriccions materials el cinema francès continua en plena activitat (Frodon, 2007:15). Un cop a Paris Bresson posa en marxa Les Anges du péché (Bresson, 1943), un projecte propi basat en Le Film de Béthanie (Jean Giraudoux, 1943), llibre especialment dissenyat per ser dut a pantalla, inspirat al seu temps en Les Dominicaines des prison del pare Lelong. El llibre i el film aconsegueixen cert ressò i èxit gràcies a la col·laboració de Jean Giraudoux, possiblement l'escriptor francès més prestigiós del moment, qui elabora els diàlegs pel film i signa l'obra en paper. Altres claus per comprendre l'èxit del film poden trobar-se en la col·laboració del reverend pare Bruckberger, qui recomana el llibre de Lelong a Bresson, i apareix als crèdits del film i a la portada del llibre com a conseller religiós, també en les aportacions d'algunes de les actrius més reconegudes de l'època, com Renée Faure, Jany Holt, Syulvie i Marie-Hélène Dasté (Frodon, 2007:15-16). D'acord amb el rètol inicial que apareix tot just després dels crèdits, sobre música de Jean-Jacques Grünenwald (orgue) i Roger Désormière (direcció d'orquestra), “Aquesta pel·lícula s'inspira en la vida d'una congregació dominicana francesa, fundada el 1867 pel pare Lataste. Els autors son responsables de l'intriga que han imaginat, però s'han esforçat en expressar, amb imatges i detalls agafats de la realitat, l'atmosfera que regna en aquests convents i l'esperit que anima la seva missió”.
Bresson, Robert (1943); Les Anges du péché. Synops-Roland Tual. 97 minuts.
