La vida com un camí circular
Els llargmetratges de Bresson arrenquen sempre amb una irrupció de la vida que es troba d'una o altra manera assetjada: una noia surt de presó escortada per unes monges mentre algú prova de matar-la (1943), l'amarg i rancorós final d'una parella (1945), la problemàtica arribada d'un cura malaltís a un poble (1951), l'intent frustrat de fugir d'un pres i el conseqüent càstig (1956), un carterista detingut quan intenta robar una dona a l'hipòdrom (1959), una noia comença a declarar en un judici hostil (1962), gemecs d'un ase superposats a una música (1966), súpliques d'una mare amb un nen en braços (1967), una jove es llença pel balcó (1969), una jove prova de suïcidar-se en un pont (1971), sagnants matances entre cavallers (1974), portades de diaris que parlen de l'estrany suïcidi d'un jove (1977), dificultats d'un jove sense diners (1983).
Al final d'aquests films l'acompliment dels pronòstics inicials suposa en certa manera un retorn a la situació inicial: una monja morta i una altra arrestada (1943), venjança acomplida amb la nova parella desfeta (1945), el cura mort (1951), el condemnat esfumat amb un company entre la boira i la nit (1956), el carterista empresonat (1959), el cos de la jove desaparegut en una pira (1962), el cadàver de l'ase roman entremig d'un ramat d'ovelles (1966), la filla de la dona suïcidada (1967), la jove saltant pel balcó (1969), el jove salvador abandonat per la noia que estima (1971), els cavallers matant-se entre sí (1974), el jove suïcidat amb l'ajuda d'un company (1977), el jove víctima de l'engany creat pel primer detingut per assassinar dues famílies (1983).
Comença el film, la vida irromp de manera colpidora. Des del primer moment aquesta vida es veu amenaçada. A partir d'aquí, el film segueix una trajectòria circular que acaba aproximadament al punt de partida. Al centre de la circumferència hi ha a tota hora uns éssers, unes ànimes, de les quals el film no s'aparta en cap moment. El recorregut pel perímetre de la circumferència és un intent de copsar com aquesta vida s'esfuma gradualment. Sovint en el camí hi ha altres vides que també s'esvaeixen misteriosament: la comtessa (1951), els presoners afusellats després d'intentar escapar (1956), la mare del carterista i els companys detinguts o desapareguts (1959), una nena malalta i un pare rancorós juntament amb la seva filla (1966), la mare que suplica i grups de bestioles salvatgement caçades (1967), els éssers vius que poblen tot un planeta (1977)...
Els vincles com un camí sense sortida
Els éssers de Bresson viuen en immersos en una mena d'estadi d'incomunicació o desconnexió respecte la resta d'éssers i el seu entorn: una monja incompresa i una altra furtiva (1943), una ex-amant que teixeix l'engany i unes dames que l'encarnen (1945), un cura incapaç de tractar amb la seva parròquia i una comtessa que viu del passat (1951), un condemnat que planeja fugir entre carcellers nazis i possibles delators (1956), un carterista que opera d'amagat de familiars i amics com de les amenaces de policies i víctimes (1959), una jove assetjada per jutges i carcellers fustigats per tota una població (1962), un ase incapaç de comunicar-se amb amos que alhora pateixen de mà d'altres amos (1966), una noia humiliada per familiars i per la resta del poble (1967), una jove incompresa per un marit que l'aparta de familiars i clients (1969), un somiador aïllat de la realitat i una noia que només pensa en l'amant que no torna (1971), un amor prohibit entremig de cavallers incapaços de solucionar els seus conflictes (1974), un jove suïcida no recolzat per amics, amants, professionals ni familiars (1977), un jove que ho perd tot víctima de múltiples enganys i condemnes (1983)...
A l'absència de comunicació interpersonal, cal afegir una manca de connexió via objectes, car sovint aquests éssers son portadors d'objectes secrets, íntims, clandestins o de contraban, la descoberta dels quals podria determinar el seu destí: efectes personals prohibits al convent (1943), regals d'amagat pels quals es desplega la seducció (1945), diari íntim del cura rural i el medalló de la comtessa (1951), objectes i missatges que conformen el pla del condemnat (1956), atracció irresistible del cleptòman envers les pertinences d'altri (1959), robes i objectes sagrats o bèl·lics que poden conduir a condemnes per heretgia i robatori (1962), objectes de contraban carregats per l'ase (1966), alcohol de contraban i trampes de caçador furtiu (1967), objectes empenyorats i diners guanyats de forma poc honesta (1969), enregistraments sonors i pintures d'un jove molt introvertit (1971), atracció irresistible envers el Grial (1974), imatges de devastació per assenyalar contradiccions entre valors i modes de vida (1978), bitllets falsos, mapa d'atracadors, dobles de clau, pinces per expropiar targetes de crèdit, objectes clandestins de presó... (1983). Béns tant aviat fatídics com portadors d'efímeres salvacions: una pistola (1966), una fitxa d'autoxocs (1967)...
L'aïllament i desesperació d'aquests éssers, es fa palès en el seu confinament a un medi forçosament tancat i nociu, tal vegada una presó, on de fet difícilment tenen cabuda els vincles socialitzants de caire mercantil, lingüístic o afectiu, habituals en les societats contemporànies: el convent de monges (1943), l'apartament de les dames (1945), la parròquia del cura (1951), la cel·la i presó del condemnat (1956), la delinqüència i finalment el calabós (1959), la sala del procés i la cel·la (1962), la servitud de l'ase (1966), una llar i una escola opressius (1967), un matrimoni asfixiant (1969), amors subjugadors (1971), juraments matrimonials i d'honor (1974), problemàtiques mediambientals i relacionals (1978), pobresa i presó (1983). Éssers isolats, transiten clandestinament per medis hostils, fins descobrir una únic punt de fuga, una via d'escapatòria que resultarà unívocament fatal.
L'estil com un camí interior
Presència, o absència, d'éssers en pantalla, d'éssers, en la vida quotidiana, en les sales de cinematografia. Consciència de pas del temps, impossibilitat de viure altrament, d'alliberar els veritables potencials. Desconnexió, dèficit de comunicació interpersonal i intercanvis lingüístics, manca de comunicació fomentada per objectes secrets, absència de vincles habituals amb els objectes materials de l'entorn. Vincles entre subjectes i objectes, la seva reconfiguració en pantalla, al medi social, a les sales de cinema. Intercanvis entre éssers en el film i en la vida quotidiana, intercanvis via mirades i escoltes, intercanvis entre plans sonors i visuals, a priori insignificants. Al medi on uns i altres es troben confinats difícilment tenen cabuda els vincles socialitzants, de caire mercantil, lingüístic o afectiu, usuals en les societats contemporànies. Aquests éssers isolats es veuen empesos a transitar clandestinament per medis hostils fins descobrir un únic punt de fuga, una via d'escapatòria que resultarà unívocament fatal. L'abandó d'aquests medis opressius no suposa l'alliberament sinó més aviat la mort biològica o social: martiri, turment, agonia, patiment, sacrifici, immolació, passió, transcendència... En els films de Bresson el fons és la forma, i la forma és el fons. Es rebutja tota separació espectacular entre experiències quotidianes i cinematogràfiques. Es busca conèixer, sentir, la vida, l'entorn o la cinematografia. Els procediments per fer-ho comporten l'articulació de tres grans eixos misteris: la presència o absència (d'uns éssers), els vincles o desconnexió (respecte un entorn), i la unificació o separació (per la (in)comunicació humana). La confrontació entre cine i cinematògraf suggerida per Bresson, troba així la seva correspondència en la confrontació entre espectacle i situació proposada per Debord.
Filmografia de Bresson
Bresson, Robert (1934); Les Affaires publiques. Arc-Film. 25 minuts.
Bresson, Robert (1943); Les Anges du péché. Synops-Roland Tual. 97 minuts.
Bresson, Robert (1945); Les Dames du Bois de Boulogne. Les Films Raoul Ploquin. 84 minuts.
Bresson, Robert (1950); Journal d'un curé de campagne. Union Générale Cinématographique. 110
minuts.
Bresson, Robert (1956); Un condamné à mort s'est échappeé. Gaumont, Nouvelles Éditions de
Films. 100 minuts.
Bresson, Robert (1959); Pickpocket. Agnès Delahaie. 75 minuts.
Bresson, Robert (1962); Le Procès de Jeanne d'Arc. Agnès Delahaie. 65 minuts.
Bresson, Robert (1966); Au hasard Balthazar. Argos Films, Parc Films, Athos Film (França),
Institut Suec del Film, Svensk Filmindustri (Suècia). 95 minuts.
Bresson, Robert (1967); Mouchette. Argos Film, Parc Film. 81 minuts.
Bresson, Robert (1969); Une femme douce. Parc Film, Marianne Production. 88 minuts.
Bresson, Robert (1971); Quatre nuits d'un rêveur. Albina Productions, I Film dell’Orso, Victorio
Film, Gian Vittorio Baldi (Itàlia), ORTF (França). 82 minuts.
Bresson, Robert (1974); Lancelot du Lac. Mara Films, Laser-Production, ORTF (França), Gerico
Sound (Itàlia). 84 minuts.
Bresson, Robert (1977); Le Diable probablement. Sunchild G.M.F./M. Chanderli. 97 minuts.
Bresson, Robert (1983); L'Argent. Marion’s Film, FR3 (França), Eos Films (Suïssa). 85 minuts.
